
Del Vis al Nevos, del Gottard al Scimon.
| M | T | W | T | F | S | S |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | ||||


Nazione Lombarda - I lombardisti | Powered by cyberware-industries
Nazzion Lombarda a l’è ona Sosciazzion politega che, in di sens del Statud, la gh’ha coma fin fondamental e sgeneral la defensa, el recovrà ed el francà de l’identità granlombarda.
La Sosciazzion la nass a Berghem, coeur de la Lombardia Granda, el 23 dezember 2024 per man de l’orobegh Pol Sizz, del sevares Adalbert Roncher e de olter 8 sodai lombarcc e lombardis’cc.
La nostra aventura la taca su però sossen temp pruma: tra el 2009 e el 2010 la vegn develupada la Weltenshauung etnonazzionalista razzionala che, aplicada al contest de la Lombardia etnega e storega, la da orisgen a quell che num ciamom lombardesem.
Cont el fin de spantegà mei i temateghe care al lombardesem e de sgiontà i identiter che la sostegnen, in del 2011 el nass inscì el Moeuvement Nazzionalista Lombard.
Menter el Moeuvement Nazzionalista Lombard el taca su la soa oeuvra de informazzion e sensibelizazzion tra i lombarcc etnegh, al so intern el se develupa on proficov debat che el porta a l’ipotesis de slargà el lombardesem da l’ambet territorial del franch etnego-lenghistegh a tute i terre che inn storegament lombarde, ciovè a la Zisalpina in de la soa globalità (la region storega ciovè delimitada dai Alp a Mezzanocc e da l’Appennin lombard a Mezzdì). In de l’Età de Mezz, defait, el termen “Lombardia” l’indegava tuta la volgherment ciamada “Olta Itaja”.
In quest sens chi, utel donca a deferenzià la Lombardia etnega (Piemont, Insubria, Orobia, Emija) da quella storega, che num ciamom del franch Lombardia Granda e che la ciapa denter l’areal alpino-padan, sgiontad da la geografia, dal clima, dal grup etno-cultural, da la fameja lenghistega, evencc storegh, tradizzion e soscietà.
Despoeu d’havegh constatad che “Moeuvement Nazzionalista Lombard” a l’era, a vesser sincer on nom longh e poeugh incisiv a la busogna, hem inscì descidud che el fudess necessari el dervì ad on noeuv sogget che el gh’habia al scenter di soe azzion la Lombardia etnega ma che in de l’istessa manera el trascura mìa la dimension storega granlombarda e che la gh’havress donca on nom che el sibia bon de comunegà in manera immediada quest noster obietiv chi.
Hem optad, in del 2013, per Lombardia Granda, Sosciazzion duraвa vun desen, tra olcc e bass e poo, in del period solstizzial d’inverna 2024 la se tra denter finalment in Nazzion Lombarda, aprod definitiv del lombardesem militant. I du soggecc i resten in manera afionda ligacc tra de lor, ma la svolta finala a l’era necessaria per ufiscializà el sodalizzi lombardista, a nivel politegh-cultural, per dà ona scossa a la bas e segnà la bontà del concett nazzional panlombard, che el brascia su l’intrega Zisalpina, la Lombardia Granda. Che poo el se trata de la vera Lombardia.
Cont la nassuda de Nazzion Lombarda in quell de Berghem, in su la scia de l’esperienza del MNL e de GL (quest’ultema chi fondada a Pavia, capitala morala padano-alpina), el lombardesem l’ha inscì troeuvad la soa naciurala collocazzion in quella che l’era vegnuda on’ideja ben prescisa, che la s’è reforzada e consolidada in del temp: spantegà la vision e l’azzion versa el setor granlombard de Matena, ma anca ligur e romagnoeul in ciav storega.
Num hem ciapad la nostra descision: se sem schieracc, hem mètud la fascia e sem inscì vegnud sgiò in camp per combater fina in fond contra i velegn che inn adree a copà la nostra Lombardia, che l’è mìa ona region artifizziala tajana ma ona Nazzion Plurimilleneria, anell de sgiontà tra el mond mediterrani e quell scenter-oeuropee.
Chi el se parla mìa de la fasulla Itaja, Padania, Lombardo-Venet, Sguizzera slargada o oltre vacade, ma de la Lombardia in del sens etnegh, etnolenghistegh e storegh, de Lombardia vera e genuina: la Lombardia Granda, ciovè la nazzion lombarda.
Num granlombarcc fem part d’on areal etnegh ben prescis che el va redescovrid, defendud, promoeuvud ed inserid in del quader d’on’Oeuropa restituida a s’istessa, perchè anemada da on ver spiret identiter e tradizzionalista che el poeuda menà a la granda confederazzion imperiala oeurosiberiana. On consess etno-razzial di nazzion reai.
Del franch quest a l’è quell che num lombardis’cc voeurom: lombarcc e lombarde de la Lombardia Granda, degn d’havegh, on doman, on etnostait liber e soran che el poeuda representà lor de bon, perchè francacc da la mentalità italo-mondialista.
L’autoaffermazzion la se conquista pass despoeu pass, cont pazzienza, passion e perseveranza, senza smorbionade e impromètude che i vegnen mai mantegnide, e el gh’è vergot de sossen pussee important de fà pruma che lottà a fond, politegament per lee: el tornà padron de num midem, de la nostra conscenza identitera. La libertà de la Nazzion lombarda la scomincia dal spiret francad di zisalpitt.
E ti, lombard, ‘se te voeuret fà cosè?
Restà in sciavate, ma segutà a lamentass senza che vergota el muda, opura tacà su a dass de fà de bon, cont el sgiontass a notre, al fin de sblocà la situazzion e redimer i to, i noster conterrani?
Te seet cont la Lombardia Granda, la toa vunega nazzion, o contra de lee?
In oltre parole: te seet cont ti o contra de ti?

| M | T | W | T | F | S | S |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | ||||
