
Del Vis al Nevos, del Gottard al Scimon.
| M | T | W | T | F | S | S |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | ||||


Nazione Lombarda - I lombardisti | Powered by cyberware-industries
Presentom ona breva rassegna di priscipai emblem e vessij granlombarcc, sia de la Lombardia etnega che de la Lombardia Granda donca, al fin de render onor al rettasg etno-cultural e storegh di sgente lombarde.
Nazzion Lombarda la se concentra pussee in su la comuna eredità etnega di Lombardie che in sul particoler resgional, in su la lombardità che la sgionta donca, ma che nepunemanch quest la defend e la promoeuv anca la salvavardia di spescifescità locai de ciaschedun partasg territorial, al nett di inutei campanilism o di ridicoi micro-sciovinism.
El var anca chi el descor relativ a la question lenghistega: voeurom preservà la naciurala varietà ma in de l’istessa manera el promoeuver la ciapada de conscenza panlombarda che la poeuda portà ad on’unifegazzion territoriala sota l’egida del lombardesem (e in del sens lenghistegh del milanes classegh volgher, prinscip di noster idiom) a partì, in manera ovvia da la Lombardia etnega.

Questa chi a l’è la nostra proposta de vessili panlombard, sia etnegh che granlombard, ona bandera che la sgionta la guelfa Cros del San Sgiorsg (sgiamò bandera de Milan e de la Liga Lombarda) a la ghibelina Cros del San Giovan Battista (sgiamò bandera de Pavia e de l’armada del Sacher Roman Imper); quiste do Cros chi inn spantegade fess in di zità de la Lombardia Granda, per resgion storeghe e i representen donca al mei i aneme de la nostra terra: quella comunala, ciovè el particoler e quella imperiala, ciovè l’universal (el se capess in accezzion oeuropea). Tacade insema i formen l’identità nazzionala granlombarda, coronada dal Swastika camun mètud al scenter, emblema del lombardesem. Anca el cromatism gianco-ross a l’è assee recorrent in di terre alpino-padane, inscì coma anca in di oltre realtà de l’Oeuropa del Scenter-Mezzdì.

Insostituibela insegna de la lombardità a l’è el Ducal di Visconcc, tradizzionalment sosciad a l’Insubria (Lombardia Transpadana de Sira). Num el ghe vidom coma stemma granlombard, che el taca insema in manera mirabela quell che l’è el simbol per antonomasia del noster popol, ciovè el Bisson zelto-langobard, a quell latino-sgermanegh de l’Agla Imperiala, el var a dì de l’Oeuropa pussee olta e nobela in de la che se recognoeussom, e de la che la Lombardia la ghe fa part in manera degna (el spazzi carolinsg). La nostra terra a l’è l’anell de sgiontà, defacc, tra el mond mediterrani e quell mitteloeuropee, che anca d’on punt de viduda storegh la se troeuva in del coeur continental.

Simbol de la Lombardia Transpadana de Sira (Insubria) a l’è la Loeugia semilanuta, on emblema gallegh che el reva su ai temp del Belloves e de la fondazzion sacrala de Milan (in de la che la se mèt denter anca el santuari federal dedegad a la Belisama che el sorgeva gliò indova incoeu el se troeuva el Dom; la Madonina la gh’ha, mìa a cas, di reminescenze de quella Dea gliò, inscì coma anca quelle de la romana Minevra). El moch a l’è on classegh nimal totemegh di Zelcc.

Come simbol de la Lombardia Transpadana de Matena g’hom pensad ad una roeuda solara camuna en version de swastega, simbol che el sa trova end le incision end la preda de la Val Camonega, che l’è staita adotta dal Pol Sizz come insegna del lombardesem. Una variant de sicur pioeu nobela de la pioeu famosa rosa camuna, grazia al ciar riferiment astral ed al cromatisem sacral indoeuropeo. G’hom mitid en linea le copele per formà na cros greca, issé da rimandà a le cros lombarde e al disch solar ario-eouropeo.

Ël gënit blason dla Lombardia subalpin-a (ansidit Piemont, o pi bin Taurasia) a l’é sò Drapò, lë standal con la Cros ëd San Gioann Batista e la brua biòva, a la memòria dël vej Ducà ‘d Savòja.
Classegh emblema de la Lombardia Subalpina (l’inscì dit Piemont, o mei Taurasia) a l’è el so Drapò, la bandera cont la Cros del San Giovan Battista insema ai ornadure bloeù, in memoria del vegg Ducad di Savoja.

L’ Agola del Este, e del antich Duche ed Modna e Rèz, pò rapresenter la Lombardia Cispadana (anca savuda com Emilia o Bononia). Chest simbol as recolega all’origen longoberda dei Estensi, uriginati dai Obertenghi, signur medieval de la Granda Lombardia Ucidental.
L’Agla di Estens, e del andegh Ducad de Modna e Res, la poeud representà la Lombardia Zispadana (anca cognoeussuda cont el nom de “Emija” o “Bononia”). Quest simbol chi el se reconliga a l’orisgen langobarda di Estens, che i s’inn orisgenacc dai Obertengh, scior medievai de la Lombardia Granda de Sira.

A Croxe de San Zörzo a l’é vegnûa in scinbolo avvoxòu graçie sorvetûtto a Zêna e â Ligûia repubricaña, e în segondo leugo graçie a Milan e â Liga Lonbarda, sciben che ciûfïto a vegna assoçiâ a l’Inghiltæra, chi a l’à adottòu questa bandëa do 1190 pe poei navegâ intô Mâ Neigro, sotta é insegne zeneixi. Con tûtto che tâ vescillo o segge sensa dûbbio ligòu a o cristianeximo e a o goelfiximo, a saiâ ûtile aregordâse comme San Zörzo o fisse na figûa goeræa tanto câ a i longobardi, insemme, de segûo a San Michê. O seu negativo in cangio, ch’o saieiva a Croxe de San Gioan ghibelliña, a repiggia a Blutfahne inperiâ, a bandëa de goæra do Sacro Inpero Roman.
La Cros del San Sgiorsg a l’è on simbol famos grazzia soratut a Zena e a la Liguria republegana e in second orden grazzia a Milan e a la Liga Lombarda, anca se in d’ona manera pussee facila la vegn sosciada a l’Inghilterra che l’ha adotad questa bandera chi in del 1190 per poeudè navegà in del Mar Negher, sota i insegne zenese. Anca se quest vessili chi a l’è senza dubi ligad al cristianesem e al guelfism, el sarà utel regoeurdà coma el San Sgiorsg el fudess ona figura guerrera sossen cara ai langobarcc, insema, de segur al San Mighel. El so negativ, ciovè la ghibelina Cros del San Giovan Battista, la reciapa la Bluthfahne imperiala, bandera da guerra del SRI.

Par la Rumâgna (o Sinögna) a vdem ben sta ciöpa d culur ros-ôr, culur rumen e impariél, ch’la fa da sfond ae’ galet e ala Caveja, du sèmbul clësich dla Rumâgna: e’ galet ‘l è ‘l animêl sulêr e e’ tötem di Ghël Sinon, invézi la sgonda l’è un’asta d azêr instichêda int e’ timon di chër rumagnul tiré dai bu, cumpagnêda da dj urnament tradiziunél d urezna pagâna o cris-ciâna.
Per la Romagna (o Senonia) vidom ben quest bipartid chi de color ross-dorad, color roman e imperial, che el fa da sfond al gallett e a la Caveja, du simboi classegh de la Romagna: el gallett a l’è el nimal soler e el totem di Gai Senon, inscambi la seconda a l’è on’asta d’azzal picada denter in del timon di carr romagnoeui tiracc dai bò, compagnada da di ornamencc tradizzionai d’orisgen pagana e cristiana.

El famozo Łion de San Marco, stendardo de’l Veneto e vanti uncora de ła Serenìsima, so ła version co łivro sarà e spada sfodrà, a sinbołizar l’ocorensa de tornar conbàtar par ła defeza de ła propia vera identità, e de ła propia tera.
El famos Leon del San March, stendard del Venet e pruma an’mò de la Serenissima, cont la soa version cont el liber serad e la spada desfodrada, a simbolizà l’ocorenza de tornà a combater per la defensa de la proeupria vera identità e de la proeupria terra.

L’Acuiła fiamizante de San Vencezlào ła raprezenta ła Rezia cizalpina (sarìa dir el Trentin-Alto Àdeze), un antigo sìnboło medievałe za insenja de’l Prinsipado Vescoviłe de Trento. A no semo ostiłi a i Alto Atezini zermanòfoni ma da Lonbardi a defendemo vanti de tuto ła redità rètega, romansa e selto-zermànega de chel che’l ze el Tiroło propiamente dito, soè ła só porsion meridionałe.
L’Agla fiamesgianta del San Venceslao la representa la Rezzia Zisalpina (el saria a dì el Trentin-Olt Ades), on andegh simbol medieval sgiamò insegna del Prinscipad Vescovil de Trent. Sem mìa ostij ai Olto-Atesitt sgermanofon ma da Lombarcc defendem pruma de tusscoss l’eredità retega, romanza e zelto-sgermanega de quell che l’è el Tirol proeupriament dit, ciovè la soa porzion de Mezzdì.

Pal Friûl (o Cjargne) non o viodaressin ben il vieri vessil (o anche bandiere) dal Patriarcjât di Aquilee che daûr da tradizion al à il fonts blu; ma par no confondilu cun chel dai Estens da Lombardie cispadane o proponin la version di vuere da bandiere furlane, dulà che l’acuile a domine sun tun fonts ros.
Per el Friul (o Carnia) num vidaressom ben el vegg vessili del Patriarcad de Aquileja, che d’on punt de viduda tradizzional el presenta el sfond bloeu; ma che per sconfondel mìa cont quell di Estens de la Lombardia Zispadana, proponom la version da guerra de la bandera forlana, indova l’agla la se troeuva in sul sfond ross.

In ùltima, par la Venetsia Giulia stòriga (che nu denomenemo Istria) eco el clàsigo sìnbolo de la cavra istriana, un sai antigo enblema che’l resale a l’època romana e el raprezenta teritori crozevìa tra Veneti, Iliri e Celti.
In fin, per la Venezzia Sgiulia storega( che numm ciamom Istria) quest chi l’è el classegh simbol de la cavra istriana, on emblema andegh fess che el se reconnett a l’epoca romana e la representa i territorri crosvia tra Venecc, Illiregh e Zelcc.
Coma olter lavor ghe tegnom a regoeurdà che quiste insegne resgionale chi inn on tribut a l’identità storega di grancc partasg lombarcc. Nepunemanch, num lombardis’cc insubissom ona repartizzion cantonala del territori granlombard e in quest sens chi ciascheduna entità ministrativa la gh’havress el proeupi stemma, in manera fondamentala mutuad dai emblem di zità caploeugh, o da on quai de blason storegh.

| M | T | W | T | F | S | S |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | ||||
