
Del Vis al Nevos, del Gottard al Scimon.
| M | T | W | T | F | S | S |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | ||||


Nazione Lombarda - I lombardisti | Powered by cyberware-industries
Articol 1 – Finalità
A l’è costituida ona Sosciazzion politega denomenada “Nazzion Lombarda” cont sed a Brembat de Sora.
Articol 2 – Finalità
La Sosciazzion politega “Nazzion Lombarda” la gh’ha per finalità fondamentala e sgenerala la defensa, el recovrà e el francà de l’identità granlombarda. Per ruvà ai finalità stabelide, a l’è competenza del Consei la programmazzion detajada di atività de fà.
Articol 3 – Sosciacc
L’adesion de la Sosciazzion la poeud vesser demandada al Consei da tute i persone fiseghe che en partasgien i fin e en aceten senza reserve el present Statud. L’ammission, o el respensger, a l’è deliberada dal Consei e comunegada al demandant in del temp de tri mes. I Sosciacc i gh’hann el dovè de versà i contribucc stabelicc dal Consei, de partescipà in manera ativa a la vita sosciativa e de havegh on comportass conform ai finalità sosciative. L’ammission a l’è a temp indetermenad, cont el ferm restad el drizz de recess. La Sosciazzion la previd l’intrasmètibelità de la quota o del contribud sosciativ e la mìa revarutabelità de la midema. La qualifega de Sosciad la se perd per: decess, dimission volontere, decadenza, espulsion. La cessazzion del rapport sosciativ la ciapa mìa denter ona liquidazzion a favor dell’ex Sosciad o di so erecc.
Articol 4 – Economia
I atività sosciative inn finanziade da: contribucc di Sosciacc, contribucc de privacc e da qual se sia oltra entrada consentida da la lesg. L’esercizzi el gh’ha ona durada annuala e la coincid cont l’ann soler. El Consei el gh’ha l’oblegh de rediger e aproeuvà per ciaschedun esercizzi on render-cunt economegh-finanzier di atività sosciative. A l’è tutafait vietad el distrubuì, anca in manera mìa direta, utei o vanz di gestion, inscì coma i foncc, reserve o capital, foeura che in quei cas gliò in di che la destinazzion o la distribuzzion i sibien tassade da la lesg.
Articol 5 – Orghen de la Sosciazzion
I Orghen de la Sosciazzion inn: La Semblea, el Consei, el President.
Articol 6 – La Semblea
La Semblea a l’è l’orghen soran de la Sosciazzion e l’è fait su da tucc i Sosciacc, i che i gh’hann la parità de vod. La Semblea la vegn tirada arent dal President, travers l’avis scrivud collettiv almanch des di pruma che el di fissad per l’adunanza e che la contegn l’orden del di di lavor, in via ordineria ciaschedun du agn e in via straordinera quand che i en faghen demanda almanch la metà di member del Consei o vun quart di Sosciacc. Per fà inscì che la Semblea la sibia costituida in manera regolera, a l’è necessari che in pruma convocazzion, la sibia presenta almanch la metà di Sosciacc. In seconda convocazzion a l’è costituida in manera regolera cont almanch vun quart di Sosciacc. In tut i du i cas, tute i delibere inn ciapade cont la pupart di vodancc. I discussion e i deliberazzion de la Semblea inn resumade in d’on verbal, redad dal Segreter e sotascrivud dal President che ciaschedun sosciad el gh’ha el drizz de consultà.
Articol 7 – El Consei
El Consei el determena l’azzion sgenerala de la Sosciazzion e l’en esercita l’ordineria e la straordineria ministrazzion. La poeud delegà i proeupi poeudè, ma i resten de competenza esclusiva del midem: l’aproeuvà el balanz consuntiv e preventiv; el definì i quote sosciative; el deliberà in meret a l’espulsion di Sosciacc; aproeuvà, modifega e integrà i regolamencc interegn; el varudà di eventuai demande de reamission. El Consei a l’è fait su da on minem de tri ed on massem de set member elensgiud da la Semblea tra i so partescipancc. El dura scirca du agn, ciovè per el menor period determenad da l’antiscipada convocazzion de la Semblea per concomitancc dimission de la pupart tutafaita di so member. El Consei el se resgionta in su convocazzion del President, che el ghe presied, almanch voeuna voeulta l’ann, opura ciascheduna voeulta la en faga demanda la pupart tutafaita di so member. I delibere inn ciapade cont la pupart relativa di vodancc e cont la presenza de la metà di so member. In del cas de parità de vocc, quell del President el var el dobbi.
Articol 8 – El President
El President el representa in manera legala la Sosciazzion denacc ai terz e in sgiudizzi. El tira arent e el presied la Semblea insema al Consei cont l’eseguì i delibere stabelide dai midem. El vegn elensgiud tra i member del Consei e el dura in carega compagn che el Consei midem. El Consei el nomena e el revoca on Segreter tra i so member, el che el se ciapa in caregh i funzion del President quand che l’è temporaneament impedid. Per dimission, impediment permanent o decess del President, i soe funzion inn assolvide dal Segreter fina a quand che el Consei, che el se resgiontarà in del temp de trenta di da l’event, l’elensgiarà el noeuv President.
Articol 9 – Controll
La Semblea la poeud deliberà el trà a mont o la modifegazzion di singoi acc ciapacc in caregh dal President o dal Consei in palesa deformità dal present Statud o dai interess de la Sosciazzion foeura che i drezz di terz. In del cas di violazzion particolerment grev, la Semblea la poeud decretà el deslenguà de l’orghen midem, al che la tegn adree la nomena d’on Commisser cont i poeudè de l’orghen sostituid.
El Consei el gh’ha el compet de visgilà in su l’osservanza del Statud da banda di Sosciacc e in sul lor comportass. El Sosciad che el vegn a manch di so dovè a l’è deferid al Consei, el che el procedarà al certifegà di facc, a l’eventuala audizzion del deferid e al sgiudizzi. I sanzion aplicabei inn: el reciam scrivud; la sospension; l’espulsion.
Articol 10 – Modifega, correzzion e interpretazzion
La modifega del present Statud la poeud vesser proponuda dal Consei o da almanch vun quart di Sosciacc e deliberada da la Semblea cont la pupart tutafaita de almanch tri quarcc di Sosciacc. El Consei el poeud corensger eventuai error materiai o defecc de coordenament tra i articoi del present Statud, ciovè el mèter denter i disposizzion d’orden lesgislativ. El midem a l’è competent in del mèter foeura i norme interpretative autenteghe del present Statud.
Articol 11 – Deslenguà de la Sosciazzion
El deslenguà de la Sosciazzion el poeud vesser deliberad da la Semblea cont la pupart tutafaita di tri quarcc di Sosciacc. In quest cas chi el gh’è l’oblegh de devolver el patrimoni ad on’oltra sosciazzion cont finalità analoghe o ai fin de publega utelità, sentud l’organism de controll del che a l’art. 3comma 190, de la Lesg del 23 dezember 1996, n° 662 foeura che ona deferenta destinazzion tassada da la lesg.
Articol 12 – Disposizzion finai.
Anca se dal present Statud el vegn mìa previdud in d’ona manera dervida, i vegnen aplicade i disposizzion previdude dal Codes scivil e dai lesg vigente in materia.

| M | T | W | T | F | S | S |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | ||||
