
Del Vis al Nevos, del Gottard al Scimon.
| M | T | W | T | F | S | S |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | ||||


Nazione Lombarda - I lombardisti | Powered by cyberware-industries
1) In quancc l’è che sii?
Sem di esordiencc, per el moment poeugh ma bon: la sgent l’è an’mò mìa bituada ai nostre idee, ai noster ton, al noster voeurè. A bon cunt, desgià che mirom mìa a danee e a careghe publeghe, puntom soratut in su la qualità e mìa in su la quantità di noster Sosciacc. Anca per quest che se augorom che i ver lombarcc identiter i se sgiontan a num. A bon cont, Nazzion Lombarda a l’è staita costituida da des pader fondador.
2) ‘Se fii cosè de prescis?
Nazzion Lombarda a l’è ona sosciazzion politega che la gh’ha coma fin fondamental e sgeneral la defensa, el recovrà e el francass de l’identità de la Lombardia Granda. La nass, coma prum lavor, coma moeuvement d’opinion finalizad a sensibelizà la popolazzion lombarda storega scirca i proeuprie vere radiz, cont el vard adressad ad on futur de libertà. Cosa voeurom fà de prescis, in orden al ruvà a quist obietiv impegnativ chi, el ghe poeudee troeuvà in de la nostra Agenda.
3) Perchè voeun el gh’havress de sgiontass a violter?
Pruma de tusscoss, perchè el compartiss i idee che num proponom e perchè el ne voeur vutà, magara anca de persona a spantegalle tra i noster connazzionai indormentacc. Coma olter lavor perchè sem el prum e vunegh soggett politego-cultural che el mèt al scenter di soe azzion la vera Lombardia e che l’ha develupad quell che num ciamom etnonazzionalism razzional. Pussee informazzion a tal proposet i poeuden vesser troeuvade in sui i nostre pasgene Lombardia etnega, Lombardia Granda e Viduda del mond.
4) Ma partescipee ai elezzion politeghe?
In qualità de sosciazzion politega, i nostre prinscipale attività inn la divulgazzion di priscipi lombardis’cc e la sensibelizazzion del publegh scirca i fondamentai temateghe che tratom. Partescipom no e partesciparem mìa a elezzion, in del brev period, nepunemanch tegnom mìa foeura del tut la possibelità, in futur, de vegnì sgiò in camp e de devegnì on partid organizad che el poeuda representà in manera politega al mei i ver interess de la Lombardia Granda. Al moment, in manera lombardesca, tegnom i pè per terra.
5) Gh’havii di collaborazzion cont ona quai de oltra sosciazzion?
Al di d’incoeu gh’hem an’mò mìa trad in pè ona collaborazzion ufisciala. Sem nepunemanch in contatt cont deferencc identiter di terre alpino-padane, soratut in de la Lombardia etnega, e se augurom de poeudè develupà di proficov rapporcc, on doman.
6) Gh’havii vergota a che fà cont la Liga Nord?
No, sem mai staicc leghis’cc e cont quell partid trasformista e voltagabbana gliò, incoeu tajanista, mai gh’hem havud (per furtuna) a che fà. El leghism el gh’ha poeughe idee ma sconfondude e l’ha fait nagot olter che inflazzionà i sachersante reson granlombarde cont l’havegh trad in pè dal nagota la “Padania” fina a Terni, cont tute i consequenze, ciapade denter i ben cognoeussude pajasciade di so esponencc. A l’è part del sistema che el va combatud e de segur l’è mìa ona soluzzion al sistema midem, anca perchè la ciorma de via Bellerio la representa in nissuna manera la Lombardia e l’è mai staita on soggett etno-nazzionalista, soratut incoeu. Del rest l’è assee vidè el coma i leghis’cc inn domà di destrors tajan senza pu on quai de interess per i istanze etneghe e culturai.
7) Violter voeuree l’autoafermazzion de la Lombardia Granda: ‘se el voeur dì cosè in manera prescisa?
Nepunemanch el fait che sossen statolater roman i se appellen despess a l’articol 5 de la Costituzzion (“La Republega a l’è vunega ed inpartasgiabela”) per delesgitemà qual se sia possibela istanza independentista, o anca domà ciascheduna proponuda de repartizzion razzionala del stait tajan (e num refusom l’inutel e insensad federalism tricolor), el va prescisad che la midema Costituzzion la recognoeuss cont l’articol 10 la soa subordinazzion in di confroncc del drizz internazzional. Desgià che l’Itaja l’ha ratifegad almanch tri tratacc internazzionai in di che el vegn dit in d’ona manera ciara che “i popoi i gh’hann semper el drizz, in libertà impiegnida, de stabelì quand e in che manera i desideren el lor resgim politegh de denter e de foeura” (Att final de la conferenza in su la segurezza e la cooperazzion in Oeuropa tit.A, art.8), la demanda de autodetermenazzion a l’è tutafait lesgitema.
8) Per quel che el revarda l’aspett tecnegh. Concretament ‘se demandee cosè?
Num sem per l’etnonazzionalism e per on bland federalism cantonal tra fradei, che nagota el gh’habia a che vidè cont i piazzade del “carrosc”; voeurom restituì on vis etnegh uniter al Pajes, la Lombardia storega e conscilià la vision nazzionala zisalpina lombardista, cont quella “imperiala” del consorzi oeurosiberian, che l’è la vera Oeuropa di popoi. Sem dervicc ad on dialogh costrutiv cont tucc i identiter ed etniscis’cc oeuropee, anca tajan, per fà inscì che la poeuda formass ona conscenza völkisch forta fess, che la condusa a la radegala reforma di organism politegh e burocrategh del contenent; el noster camp d’azzion, logegament, i resten in primis la Lombardia etnega e la Lombardia Granda, cont el varudà anca on eventual partasg ministrativ de Sira e de Matena di Lombardie. El popol alpino-padan el gh’ha tut el drizz de autodetermenass, naciuralment in del solch del lombardesem, cont el dervì ad on sgiust comunitarism.
9) Ma despoeu tute i fadighe che i hann fait i noster Vegg per sgiontà l’Itaja, perchè gh’havressom dess partasgialla o pesg an’mò scassalla, cont el secessionism?
Recognoeussom senza problem el contribud storegh granlombard ai evencc tajan, ma el gh’ha mìa sens el tegnì in manera forzada insema e in d’on voeud stait-aparat, popolazzion che in manera affionda inn deferenziade tra de lor a nivell etno-cultural, lenghistegh e anca geografegh. L’union la fa de bon la forza, ma domà se armonizada travers ona strutura ministrativa che la permèta de salvavardà senza pastroeugnade a la tajana tute i nostre identità, ona strutura sgiustifegada donca de la realtà nazzionala e sosciala de la Lombardia Granda. La Republega Tajana la representa nissuna nazzion, desgià che l’esist mìa l’Itaja dai Alp a la Siscilia e l’è, mìa a cas, on stait colonial mondialista nassud in del second poeu-de-guerra. Coma olter lavor “secession”, a l’è del franch on termen improeupi: el se partasgiaria nagota, desgià che la “Padania” a l’è la Mezanocc de nagota.
10) Donca saressee de bon favorevoi ad on’independenza de la Lombardia Granda per coma l’havii delineada?
On percors independentista, a noster avis, a l’è necessari, desgià che in del moment in del che la se delinea l’estraneità granlombarda al nover proeupriament italegh la se afferma la necessità de dà ai popoi zisalpitt la sgiusta dimension identitera, che la passa per la libertà da Roma e da ciaschedun ent soranazzional. Sem etno-nazzionalis’cc, pruma che independentis’cc per ona reson sossen semplesa: l’etnonazzionalism lombard el ciapa denter l’independentism, ma mìa el contrari. Voeurom investì in de la cultura militanta e in de la metapolitega, anca perchè senza reeducazzion, o mei culturazzion, on popol el poeud mìa de punt in gianch pretender l’autodetermenazzion; in second orden, puntom in sul comunitarism völkisch cont el ciapà i distanze da qual se sia soeumiotadura catalana o scottesa, ciovè progressista o “scivega” e de ciapà denter. I lombarcc, a bon cunt, i gh’hann tut el drizz de scernì i strade nazzionaliste che i ghe mètan al repar dai vessazzion d’ona republega del tut piatida in su la linea de la UE, la NATO e i USA, e coma sgiamò dit priva de qual se sia identità etnega unitaria.
11) Coma l’è che videe la question lenghistega?
Desgià che la gh’è mìa ona koinè lombarda (o panlombarda), sem de l’ideja che l’elezzion a lengua burocratega e letteraria del milanes classegh volgher emendad, a partì de l’area etnega o a bon cunt granlombarda de Sira, la sibia la soluzzion mejora per tucc, anca se a quaivun la poeudaress vegnì in ment l’ideja de redescovrì la famosa scripta lombardo-veneta de l’Età de Mezz, che l’è però on volgher illuster. Naciuralment i saressen tutelade anca i oltre lengue indisgene, a nivell local.
12) Gh’havii di malanem in di confroncc di tajan del Mezzdì?
Gh’hem malanem in di confroncc de nissuna etnia e/o razza, ma l’è ben prescisà che in Lombardia gh’havem del franch ona “question meridionala” a causa di problem a lora voeulta ligacc a l’esod postbellegh, tra i che el spantegament di mafie e d’on quai de stij de vita estrani a la Lombardia Granda; savem ben che la responsabelità de quist fenomen chi la sibia de debetà in pruma istanza ai desfrutador sia de la “Mezanocc” compagn che a quei del Mezzdì (e anca de Roma), ma mijon de indivicc desradegacc che i viven foeura de la proeupria terra d’orisgen, i porten inevitabelment ad on perturbà del tessud etno-soscial orisginal del territori che el ghe ospeta (anca perchè num e i tajan etnegh, de segur, a sem mìa l’istessa sgent), inscì coma anca a la sorapopolazzion, botumazzion e polluzzion.
13) ‘Se ghe pensee cosè di imigracc in sgeneral?
Desgià che la Lombardia Granda l’è sossen sorapopolada, sgiamò domà cont i lombarcc, sem tutafait contrari ad an’mò pussee immigrazzion, de qual se sia provenienza la sibia. Per la midema reson, sem de l’ideja che i immigracc sgiamò presencc i gh’havressen de lassà la Lombardia Granda. L’immigrazzion, soratut quella de massa, a l’è semper fallada e la representa mìa ona soluzzion per i annos problem d’on quai de bande del glob, manch an’mò per i noster problem.
14) Ma sii di neo-nazis’cc in pratega?
No, sem etnanazzionalis’cc razzionai e mìa di neo-nazis’cc. I media de resgim i scerchen despess de mèter denter in di menti el ridicol stereotip seconda el che etno-nazzionalism=neo-nazism, ma chi el cognoeuss on minem el nazzionalism etnegh el capess subet che la se trata d’ona subdola manera per scercà de delesgitemà ona corrent de penser putost descomeda per el sistema e per el status quo globalista.
15) Però sii razzis’cc, vera?
No, credom in nissuna gerarchia e/o superiorità razziala, donca condannom oeudi, violenza, discriminazzion a partì da quei contra i zisalpitt e i oeuropee. Recognoeussom nepunemanch l’esistenza e la deferenza antroposgenetega di varie subspescie umane, inscì coma i grev pericoi biolosgegh, sosciai e culturai che ona soscietà multirazziala e metissada la comporta. Per quest, retegnom auspicabel on partasg a nivell reproduttiv e ambiental di razze umane, ai fin de tutela de la biodiversità e di numerose culture de la spescie sapiens.
16) Chi l’è lombard per violter?
Desgià che sem etnonazzionalis’cc, el gh’havress de vesser ciar che per notre el vesser part d’on’etnia e d’ona Nazzion el se poeud toeu domà travers el ius sanguinis. De consequenza, poeudom definì coma lombard chi l’è nativ, ciovè chi el gh’ha di Vegg biolosgegh indisgegn de la Lombardia Granda (in oltre parole, Vegg mìa ciapacc, cont cognom padano-alpin). Se tegnom de cunt nepunemanch che el scambi sgenetegh cont i olter popoi oeuropee el va mìa sconfondud cont el metissasg, el vesser part etnegh de la terra lombarda el poeudaress senza problem specià anca a chi el gh’ha tri o du noni lombarcc indisgen e vun(a) o du(do) nono(i) o nona(e) indisgegn oeuropee.
17) Coma ve mètee in di confroncc del mond?
El gh’havress de resultà ciar, ma el vesser orgojos de la proeupria identità nazzionala, etnega e razziala el voeur mìa dì el desprezzà quelle di oltre popolazzion: defacc sem favorevoi ai rapporcc internazzionai a distanza cont tucc i olter popoi del pianeta. Desgià che però sem di ambientalis’cc conscencc, sem de l’ideja che la produzzion la gh’havress de vesser faita arent al sit de consum per redusì l’impatt in su i ecosistem. I scambi commersciai i saressen donca finalizacc a l’ottegnì i materie prume insema a l’enersgia che el noster continent el ne poeud mìa dagh assee.
18) ‘Se ghe pensee cosè in su la UE?
Desgià che l’Union a l’è nagota olter che on ridicol miscmasc de stacc-aparacc (che despess i opprimen i sgente inglobade), oeuropea domà de nom e governada da ona casta de burocracc camerer di logge mondialiste, a l’è pales che speciom cont ansia la soa fin. Al so post gh’havressom el busogn defacc d’on consorzi oeuropee basad in su i nazzion e struturad in manera etno-geografega; el gh’ha del franch nissun sens el mèter insema on norvesges cont on siscilian. Quest consess chi, a bon cunt, el poeudaress senza problem ciapà denter apò la Russia, dal moment che fina ai Urai l’è Oeuropa, cont el slargà el progett anca in su la banda asiatega de la Federazzion, per reson geopoliteghe, autarcheghe, economego-commersciai.
19) Che l’è la vosta posizzion in su la globalizazzion?
Num sem in manera affionda ostij in di confroncc di sistem scentrador mondialis’cc, finalizacc a a destrugà/redusì l’autorità, la soranità e l’identità di popoi; donca poeudom fà nagot olter che contrastà i idee e i politeghe de quei che voeuren imprisonà i nazzion denter di gabbie globai burocrateghe, opura castralle cont di fosche ideolosgie aliene a la cultura indisgena. A l’è ciar che quest descor chi el var anca per l’ambet economegh e finanzier, coma anca per el controll mondial di mercacc.
20) Credee mìa che i voster voeurè inn nagot olter che di robe utopeghe?
Fina a quand che i ghe sarann omen proncc a spendess per la causa patriottega nagot el sarà mai del franch perdud e gh’hem de dà nagota per scontad. El nost intent a l’è soratut cultural, metapolitegh, cont el fin de (re)educà e per quest nissun second de la nostra vita a l’è trasad. El comunitarism, coma olter lavor, a l’è mìa ona chimera, ma anzi on percors incoeu pussee che mai necessari per preservà quella genovinità gliò che domà da on dirett contatt tra om e mond rural la poeud vesser garantida al mei. Senza per quest rennegà e renunzià al sgiust develup. Chi el gh’ha on voeurè de ferr el gh’ha mìa de ceder denacc a la temperie moderna, sedenò el perdarà senza gnanca combater; la soa mission a l’è quella de redessedà el pussee olt possibel numer de conscenze per fà inscì che i se sgiontan al batasg per la salvavardia e la promozzion de quell che l’è pussee ver e pussee autentegh che gh’havem: el sangh del noster popol, el soeul Patrio di noster Vegg, el lumenos spiret che hem ereditad da quei che hann plasmad l’Oeuropa, ciovè i noster pader indoeuropee. La verità a l’è da la banda de chi el defend questa fondamentala triada chi, o ben da la banda de chi el defend la naciura, che l’ha fait possibela l’inimitabela sciviltà continentala.

| M | T | W | T | F | S | S |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | ||||
