
Del Vis al Nevos, del Gottard al Scimon.
| M | T | W | T | F | S | S |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | ||||


Nazione Lombarda - I lombardisti | Powered by cyberware-industries

On batasg fondamental che l’è adree a portà inanz, in manera del tut inoeuvativa Nazzion Lombarda, in su la scia del precedent moeuvement, a l’è quella che el revarda el concett de “Lombardia” (ed in manera parallela de “lombarcc”) inscì coma el corrett dovrasg di termen scitacc.
In del lenguasg comun el se tendess defait a doperà el termen “Lombardia” per identifegà el partasg ministrativ cont el nom “Regione Lombardia” creada in del 1970 da la Republega Itajana, e el termen “lombarcc” per identifegà i abitancc del midem ent politegh.
A l’è ciar che se el ciamà la “Regione Lombardia” semplesement “Lombardia” la fudess domà ona contrazzion sbrigativa dovrada in del lensguasg comun e se num fudessom consapevoi del fait che l’ent politegh el coincid mìa cont la terra lombarda, el ghe saria nissun problema.
Purtrop a l’è mìa inscì: sossen persone inn segure che la Lombardia la sibia la resgion omonema e el fa mal el constatà che quest fraintendement chi l’esista de bon anca in de l’ambet accademegh e cultural!
Per espigà i error grossolan dedree questa spantegada falla interpretativa chi, a l’è necessari coma prum lavor el mèter in ciar che se parlom d’ona “Nazzion” el se poeud borlà sgiò in d’ona trappola semantega desgià che in del lenguasg comun i se sconfonden despess i termen “stait” e “nazzion”, cont el retegnij adiritura di sinonem in sossen cas!
Nepunemanch, i lemm in oggett i gh’hann di acezzion del tut deferente: se la parola “stait” la representa on ordenament sgiuridegh politegh che l’esercita el poeudè soran in su on determenad territori e in sui soggecc che inn part de lu, la parola “Nazzion” la identifega on compless de persone che desgià che i gh’hann in comun di caratteristeghe coma la storia, la lengua, el territori, la cultura e l’etnia, i se recognoeussen in d’ona comuna identità de la che i sorascitade persone i senten de vessen part (sentiment nazzional).
Se l’identifegà on stait a l’è on’operazzion semplesa fess e oggettiva desgià che l’è assee l’individuà on ordenament che l’esercita on poeudè soran, l’identifegà ona nazzion a l’è sossen pussee complicad desgià che l’individuazzion di elemencc caraterizancc (storia, lengua, territori, cultura ed etnia), el demanda ona masgiora varudazzion soggettiva.
A l’è per quest che Nazzion Lombarda, che l’ha ereditad el testimon de Lombardia Granda, la voeur battess per dà finalment on volt etnonazzional a la Patria Zisalpina, cont el partì dal so nucli etnegh padan che el representa el coeur de la Nazzion insema al palch privilesgiad de l’azzion lombardista.
Despoeu on longh studi di elemencc caraterizancc i popolazzion abitante la Regione Lombardia e i territori aproeuv, sem ruvacc a la conclusion che la terra lombarda primisgena e genuina, quella che narem a designà coma “Lombardia etnega”, la ciapa denter i caratteristeghe tegnente adree: d’on punt de viduda storegh, l’è mìa domà staita definida coma Lombardia fina al prinscipi del Vottscent, ma l’ha anca fait part de la Gallia Zisalpina e del Ream Langobard, l’ha dait orisgen a la sciviltà di liber comun, a l’epopea de la Liga Lombarda e ai Sciorie, in manera segnada a quella unifegatrizz di Visconcc; d’on punt de viduda lenghistegh, l’ha develupad i idiom gallo-romanz zisalpitt improeupriament definicc “gallo-italegh”; d’on punt de viduda territorial, la se troeuva in del bassin idrografegh del fium Pò; d’on punt de viduda cultural, l’ha develupad ona cultura che l’è l’anell de sgiontà tra el Mediterrani e la Mitteloeuropa; d’on punt de viduda etnegh la gh’ha radiz zelto-ligure e galleghe (romanizade), a la che la s’è sgiontada ona discreta componenta sgermanega (langobarda in particoler, a la che gh’hem del rest el noster etnonem).
L’è assee donca l’andà a verifegà in manera empirega quist puncc chi per capì che de foeura di territori che inn sota la sgiurisdizzion de l’ent ministrativ pruma nomenad, la Lombardia etnega la ciapa denter anca la Regione Piemonte, l’inscì ciamada “Emija” fina al confin storegh representad dal Panar (che andegament el correva dree al cors de l’estint Scoltenna-Panar, pussee o manch in sul confin provincial de pianura che el partasgia el Modnes dal Bolognes), el Canton Tessin, la Vall d’Osta, el Trentin de Sira ed on quai de toch de terra che inn part del bassin idrografegh padan.

Nissun el voeur negà che i evencc storegh i hann partasgiad el popol lombard in di ultem secoi, cont l’havegh portà anca ad ona moderada deversgenza lenghistega, anca se semper in de l’ambet gallo-romanz zisalpin, e che el sentiment present on temp el sibia andad a manch cont el passà di agn, ma quest el voeur mìa dì che quest sentiment chi el poeuda mìa vesser redescovrid an’mò, se tegnom anca de cunt el fait che el sibia stait indebolid a causa di idee merament ministrative, de comed. Quest el voeur mìa dì calpestà i particolarità di varie sgente padane, ma corroborarle cont el comun spiret identiter che el ghe liga al midem territori etno-cultural.
La Lombardia, in del so coeur etnegh, la gh’ha an’mò tucc i elemencc caratterizancc ona Nazzion storega oeuropea che la se troeuva tra l’Oeuropa scentrala e quella genuinament de Mezzdì, e l’è donca pales coma l’indeboliss del sentement etnegh el sibia on fenomen reversibel e la nostra terra la poeud senza ombria de dubi tornà a vesser on’orgojosa Patria, ciarament mìa senza el slargà poo el vard ai olter popoi granlombarcc e cont l’organizass in manera politega in d’on stait (etno-)nazzional, Liber, soran ed identiter.
A l’è ciar che in de la creazzion d’on futuribel etnostait granlombard, i sarann tegnud de cunt i evencc che i gh’hann havud sit durant la storia: in particoler el va evidenziad coma la frammentazzion sorascitada la gh’habia dait orisgen al develup d’on particolarissem continuum lenghistegh e cultural, per fà inscì che da la Lombardia etnega el se poeuda passà a quella etno-lenghistega (o etno-culturala) ed in fin a la Lombardia storega, la Lombardia Granda.
L’aspett pussee relevant de quest fait chi e che el consent mìa de partasgià el terrirori lombard in poeughe resgion omosgenee: per quest retegnom che in d’ona auspicabela sistemazzion definitiva francada dai dominazzion forestere, on partasg in numerose resgion relativament omosgenee a nivell lenghistegh e cultural, ed ancasì ben muniscipal e storegh, la sibia la soluzzion ideala per tutelà al mei tute i particolarità de la nostra splendeda terra.
Pussee prescisament, credom che el partasg ottimal de la Lombardia etnega el consista in 14 canton, a lora voeulta regrupacc in resgion a fin statistegh e demografegh.

Lombardia Subalpina (sgiald)
– Turin, cont Ivreja, Pinaroeul, Susa ed Osta
– Coni, cont Arba, el Mondovì e Saluzz.
– Lissandria, cont Ast e Aich.
Lombardia Zispadana (ross)
– Parma, cont Fidenza e Fiorinzoeula.
– Mòdna, cont Res de Lombardia e Cherp.
– Piasenza, cont Voghera e Tortona.
Lombardia Transpadana de Sira (in azur)
– Milan, cont Busti, Monscia, Lod e Pavia.
– Com, cont Lecch, Lugan e Vares.
– Novara, cont Versei, Biela, Varall e Avgevan.
– Locarn, cont Dom, Intra e Belinzona.
Lombardia Transpadana de Matena (in verd)
Quest partasg territorial chi de la Lombardia etnega el naress poeu integrad in del contest nazzional granlombard (che vidarem in de la pasgena tegnenta adree), fait su dai restante terre “gallo-italeghe” (el Nissard, la Liguria/Zenesad, la Lunesana, l’Emija de Matena, la Romagna, l’Ager Gallicus), che i reprensenten coma olter lavor ona forma etnolenghistega intermedia de lombardità, tra quella etnega e quella storega; e quella granlombarde de Matena (el Trentin e el Tirol de Mezzdì, el Venet, el Friul, la Venezzia- Sgiulia). Nazzion Lombarda la se afferma in su la scia del Moeuvement Nazzionalista Lombard e del moeuvement “Lombardia Granda”, coma punt de referement etniscista per tucc quei che i creden in de l’unità patriottega di Lombardie. Naciuralment in ciav independentista.

| M | T | W | T | F | S | S |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | ||||
