In squas tuta la Val Padana la vegn cuntada su da secoi la storia di Di de la Mèrla. Questa storia chi, anca a seconda di località geografeghe la gh’ha sossen version, ma quella pussee cognoeussuda l’è quella che la dis che el nom de questa recorenza chi la vegnaria a soa voeulta da ona lesgenda per la che ona mèrla e i sò poresitt, che ai temp i gh’haveven i piume gianche per defendess dal grand fregg, i s’inn scondud denter d’on camin, d’indova, el prum de fevrer inn vegnud foeura tucc negher a causa del fum. E donca da quei di gliò, i mèrl inn tucc negher. Per on’espigazzion pussee lavorada, inscambi, ona mèrla, cont di maraveiose piume gianche, tut i agn la tribulava semper in del mes de sgener, on mes fregg che el proeuvava piasè a specià che la mèrla la sortiss del niasc in scerca de pacià per poo quatà la terra de fregg e de sgel. Stuvada dal mes de sgener che el segutava a vesser prepotent, la mèrla l’ha dezidud de fà scòrta de pacià per vun mes e la s’è serada su in de la soa tana, al cold, al segur dal mes de sgener medem el che ai temp el gh’haveva domà 28 di. L’ultem di del mes, la mèrla l’ha dezidud de gabolà el cativ sgener cont el sortì de la tana per ciapal per el cul. Sgener el s’è inversad inscì tant che l’ha demandad tri di d’imprest a fevrer e despoeu el s’è descadenad cont bofere de fioca, sgel e pioeuva. La mèrla la s’è sconduda a la svelta in d’on camin e gliò l’è restada quatada per tri di. Quand che la mèrla l’è vegnuda foeura l’era salva ma i sò belle piume i eren vegnude negre per el fum e inscì l’è restada per semper cont i piume de quest color chi.
Ti potrebbe interessare
La genetica dei popoli Lombardi: continuità, migrazioni e identità delle genti Padano-Alpine.
La battaglia di Legnano come mito fondatore
L’evoluzione dei concetti di “Italia” e di “Lombardia”
Lascia un commento