
Del Vis al Nevos, del Gottard al Scimon.
| M | T | W | T | F | S | S |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | ||||


Nazione Lombarda - I lombardisti | Powered by cyberware-industries

El simbol de Nazzion Lombarda a l’è quella che num ciamom Cros Lombardista, in d’ona renoeuvada varianta che la suced a quella classega del Moeuvement Nazzionalista Lombard e de Lombardia Granda.
In prinscipi la consisteva in d’ona Cros del San Sgiorsg, rossa in sul sfond bianch, emblema de Milan e de la Lombardia comunala, che la se integra a la roeuda solera indoeuropea de zeltega e sgermanega memoria, on simbol sossen car a la Lombardia e a l’Oeuropa tuta; a soa voeulta, l’emblema inscì otegnid el s’inscriv in d’on serc cont l’insegna ghibellina de la Lombardia imperiala, ciovè la Blutfahne o la Cros del San Sgiovan Battista, cont l’andà inscì a formà la Cros lombardista tradizzionala (i brasc ross e i brasc gianch i se sgionten travers la roeuda solera).
In de la noeuva version, el simbol el vid al scenter el Bisson di Visconcc che l’ingosa el mor, insegna de l’etnia lombarda contornada da di Svasteghe camune mètude a forma de cros, cosa che a soa voeulta el representa el penser lombardista portad inanz dal Pol Sizz e dai so storegh sodai del trienni 2006-2009. La Bissa la gh’ha in sul so coo la Corona de Fer a representà la regalità de orisgen langobarda de la Nazzion lombarda, che dai conquistador sgermanegh l’ha ereditad el so nom e el sigell final de l’etnosgenesis comunitaria. El se recrea donca in d’ona modalità inedita e bella bellenta, la Cros lombardista de la tradizzion, cont el remarcà la genuina scifra identitera de la simbolosgia alpino-padana che la se salda al rettasg soler indosgermanegh.
Hem donca voeurud tributà on indelebel omasg cont el fà noster quest stemma chi, soratut ai noster pader lombarcc, erecc di Zelcc e di Langobarcc, che i s’inn daicc coma insegna patria, in part la Cros del San Sgiorsg e in part la Cros del San Sgiovan Battista per poo recognoeussess in de l’azzion sgiontatrizza di Visconcc; e in second orden ai noster Vegg indoeuropee depositer di vere e vuneghe radiz oeuropee, esemplarment refigurade in de l’armonega imasgena del disch soler quadripartid, simbol del sol che el se tra denter in de la cros gammada camuna.
La nostra identità a l’è lombarda, anell de sgiontà tra el mond roman mediterrani e quell sgermanegh scenter-oeuropee, e l’è donca on ben se la ne sibia vegnuda la salubra intuizzion de sgiontà la tradizzion nazzionala cont quella imperiala (indo)oeuropea.
Naciuralment, in del coeur de questa renoeuvada Cros lombardista chi, troeuvom el Bisson che de foeura del fait che l’incarna el spiret lombard, el reechesgia i radiz zelteghe e langobarde: i lesgender dragh aiguadegh padagn e i amulecc del popol nordegh eponem. E, del rest, el vesser etnegh di granlombarcc, che coma sgiamò dit el se colloca a cavajer tra el Mediterrani e la Mitteloeuropa, la ne parla prinscipalment di radiz preromane, soratut zelteghe/galleghe.
A coronà el logo de Nazzion Lombarda, gh’hem chi la famosa tripartizzion rossa-gianca-negra, che la reciapa el cromatism de la tradizzion ariana, e coma el se capess, i color nazzionai zisalpitt (el gianch e el ross). In del solch di interpretazzion simbolosgeghe, la tripartizzion in question la reflett la triada funzionala, al soscial e al sacher, in del mond indoeuropee.
El ross-gianch-negher a l’è mìa ona penellada equivoca de pansgermanesem e de noeuv nazism (cosa i gh’havressen a che fà cont la Lombardia?): la nostra scernida cromatega l’è staita detada dal fascin per la tradizzion indosgermanega che ben la se inseriss in quella zisalpina, cont el corroborà inscì el signifegad pussee intem.
El ross el simbolesgia el sangh lombard; el gianch la franchezza e l’onestà (la purezza), ma anca el lumenos rettasg di pader e del spiret lombard; el negher inscambi el fertil soeul de la Lombardia Granda, anca se per per quaivun quest el saress representad dal verd.
E quist tri color chi i coresponden anca a la tripartizzion sosciala che in num lombardis’cc la se concretiza travers quei che i defenden el popol, la cultura e la terra.
In del sens prategh, el simbol de Nazzion Lombarda el poeud vesser lensgiud coma identitarism lombard etnegh che el se spantega a l’ambet storegh granlombard, cont el sublimà el batasg cont el punt de referiment costant individuad in de la nostra comparabela eredità aria. La Lombardia la se inseriss donca a titol impiegnid in del coeur de la fameja imperiala oeuropea.
On cenn, in fin al color soscial lombardista, che troeuvom in sui vessili, in sui tessere e i sui casacche, el gris piomb: grand tinsgiuda razzionala, freggia, sobria, spartana e “prussiana”, plumbea defait. Ona tonalità cromatega severa e adulta, virila e guerrera (in ciav simbolega), contramètuda al pajasciesch verdon o verd fluorescent leghista e ai colorazzion mediterrani, che inn mìa part de notre in d’ona manera intema cosa che inscambi, coma hem sgiamò dit, el var per el gianco-ross padan-alpin di Cros panlombarde.

| M | T | W | T | F | S | S |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | ||||
